I TU? JO, BIOQUÍMICA

Javi Cantero recollint el diploma

Cada any, a final de curs, La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona organitza un curs de bioquímica, totalment gratuït, per a estudiants de segon de batxillerat, on es combinen xerrades sobre els temes capdavanters de la Bioquímica i Biologia Molecular d'interès en la nostra societat i pràctiques de laboratori. Durant una setmana aquests estudiants de tot Catalunya poden iniciciar-se en aquesta disciplina. Per tercer any consecutiu un alumne/a del nostre centre ha pogut gaudir d'aquesta experiència.

GOOGLE EARTH

Objectiu



Informació
El programa Google Earth és una eina informàtica que permet l’estudi de la superfície terrestre mitjançant imatges fetes des de l’aire. Aquest software ofereix la possibilitat d’observar a l’instant elements geològics per tot el planeta, continuar-los centenars de quilòmetres i visualitzar-los en tres dimensions amb vistes panoràmiques de 360º

Material
Ordinador amb el Google Earth

Activitats
1. Topografia glacial del massís del Mont Blanc.
Cerqueu el massís del Mont Blanc, les seves coordenades són 45.8885676.935961
Amb una altura d’ull de 17 km visualitzareu la glacera la Mer de Glace sencera. Busqueu el circ, la llengua i les valls penjades; observeu la vall glaciar (amb una secció en “U”).
Disminuint altura d’ull observareu les morenes laterals i la frontal. També visualitzareu l’alternança de bandes clares i fosques en el glaç de la llengua. Aquest fet es deu a l’existència de gel de diferent densitat: les bandes fosques són glaç blau (0,91 g/cm3) que ha sofert fusió-recongelació, mentre que les bandes clares són glaç esponjós amb porus plens d’aire (0,89 g/cm3). També observareu que les bandes estan cada vegada més flexionades vers l’acabament de la glacera. Això es deu a la velocitat del glaç, aquesta és major en la part central que en les parts laterals, on el fregament amb les parets rocoses la fa disminuir. Aquesta velocitat diferencial produeix el plegament del gel.

2. Trànsit entre un sistema glaciar, fluvial i litoral.
Observeu el trànsit que es produeix entre aquests tres sistemes.
Dirigiu-vos al punt de coordenades 51.150088-126.214614, amb una altura d’ull de 15 km. Visualitzareu una zona glaciar de les Muntanyes Rocalloses canadenques.
L’activitat consisteix en realitzar el següent itinerari:
a) 51.578499-125.865095 (circs glaciars)
b) 51.446079-125.854418 (confluència de dos glaciars de vall).
c) 51.321677-125.790766 (front de glaciar).
d) 51.231583-125.642309 (curs fluvial).
e) 51.089708-125.607595 (desembocadura).
f) 50.869572-125.661973 (fiord).
g) 50.693749-125.800989 (fiord).
Finalment, sense modificar la posició i amb una altura d’ull de 7 km, sobrevoleu fins els circs glaciars.

3. Dinàmica fluvial: rius meandriformes i rius trenats.
En els rius de règim meandriforme, el marge extern del meandre el corrent del riu incideix amb molta energia i realitza una acció principalment erosiva, mentre que en el marge intern l’energia de l’aigua és menor, produint-se sedimentació, generant dipòsits en forma de barres amb secció sigmoïdal. Aquesta dinàmica fluvial implica l’evolució continua del riu meandriforme, de forma que els meandres tendeixen a accentuar la seva curvatura fins arribar al seu estrangulament, generant meandres abandonats.
En els rius de règim trenat o anastomosat, l’aigua forma multicanals, separats per barres de material sorrenc.
Busqueu i visualitzeu els meandres del riu Mississippi a EUA (33.903792-91.154189), i el riu Dresba a Rússia (69.294837 161.150938), exemple de riu trenat.

Qüestions
1. El massís del Mont Blanc

1.1. A quina serralada pertany el massís del Mont Blanc?
1.2. Expliqueu que és un glaciar de tipus alpí.

2. Trànsit entre un sistema glaciar, fluvial i litoral.
2.1. Què és un fiord?
2.2. Per què la morfologia del fiord de la imatge és allargada?
2.3. Observareu que l’aigua del fiord de la imatge té canvis de coloració. Quina pot ser la causa d’aquests canvis de coloració?

3. Dinàmica fluvial: rius meandriformes i rius trenats.
3.1. Observareu en alguns llocs del riu Mississippi, la imatge amb unes taques clares. Expliqueu que són i quin és el seu origen.
3.2. Com es formen les barres sorrenques d’un riu trenat?

Conclusió i opinió personal

Santino és el nom del ximpanzé de trenta anys del Zoo Furuvik de Suècia que està fent anar de bòlid als investigadors. De manera deliberada, Santino recull pedres de la seva estança, algunes les treballa per fer-les més rodones i, més tard, les llança als visitants del zoo. Podria ser que l'ésser humà no fos l'única espècie que fa plans per al futur? Un únic individu, com és el cas de Santino, no és suficient per arribar a aquesta conclusió, però obre un nou camí sobre quines són les capacitats d'aquest grup d'animals.

Planificant l’atac?

Mathias Osvath, de la Universitat de Suècia, ha estat observant atentament Santino i s’ha adonat que el seu estat mental és molt diferent quan col·lecta la munició de quan llança els seus atacs. Osvath afirma que el ximpanzé estava calmat mentre reunia o manipulava les pedres, un estat molt diferent del comportament excitat que demostra quan les llança al visitant.
Quan Santino tenia 16 anys va convertir-se en el mascle dominant del grup. Poc temps després d’adquirir aquesta nova posició de poder, va començar a recollir i tirar pedres. El que feia de forma habitual era col·lectar pedres de la part superior de la muntanyeta que hi ha al seu tancat abans que el zoo obrís les portes als visitants. Aquestes pedres les posava en una pila a la banda de l’illa que poden veure els visitants. I no només això, també agafava peces de ciment de les roques artificials del tancat i les arrodonia a cops. És a dir, creava eines, els seus míssils artesanals, per tirar-los després als visitants que s’acostaven al seu tancat. Realment, sembla que a Santino no li agrada gaire ser el “mico de fira”!

Estudis en profunditat
Tot i que l’actitud de Santino és, si més no, extravagant dins la seva espècie, encara caldrà fer moltes investigacions per poder afirmar que els ximpanzés poden fer plans per al futur. L’observació d’un sol individu no és suficient per fer afirmacions d’aquest tipus. Però malgrat això, Santino ha obert les portes per mirar-nos els ximpanzés de nou com a aquests parents llunyans nostres que poden assemblar-se a nosaltres molt més del que encara estem disposats a acceptar.
Font: Revista Eureka

Diabetis: quan el dolç amarga

La Revolució de les cèl·lules mare