El racó de la biologia

Trasplantado con éxito el primer órgano creado con células madre

2011-11-26T15:01:00.015+01:00

De una manera sencilla, lo que los médicos hicieron con el hombre -Andemariam Teklesenbet Beyene, un eritreo que vive en Islandia donde estudia un máster en Geología- fue fabricarle una tráquea artificial a medida. Beyene era un caso desahuciado. Padecía un tumor que le ocupaba la parte inferior de la tráquea incluidas las ramificaciones a los bronquios. Estos conductos son vitales, ya que llevan el aire a los pulmones, así que extirpar la zona cancerosa no era la solución. Lo normal sería reconstruirla a partir de tejidos del propio paciente, sobre todo de las partes de la tráquea que quedan sanas, pero en este caso no era posible, por lo que el hombre tenía pocas -o ninguna- opción. Además, ya habían fracasado las terapias habituales (sobre todo, la quimioterapia), y la masa celular había alcanzado el tamaño de una pelota de golf que le oprimía hasta dificultar la respiración normal, poniendo en riesgo su vida por asfixia.

El primer paso del proceso fue tomar medidas -con métodos de imagen no invasivos en los que participó la University College de Londres- de la parte de la tráquea que había que recomponer. Con ellas se fabricó un molde "como de plástico", explica Macchiarini. A la vez, se extrajeron células madre de la médula ósea del paciente (una práctica muy sencilla que se suele efectuar con una incisión en la cadera y un centrifugado), que se hicieron crecer -con los correspondientes factores que lo estimularan y ayudaran a su diferenciación-. "El proceso duró 36 horas", indica el médico.

Después de ese tiempo, se operó al paciente. Se le extirpó la masa tumoral, y se reemplazó la parte de la tráquea eliminada por la que había crecido sobre el molde. Cinco meses después, Beyene "hace una vida normal", afirma Macchiarini.

El tratamiento es una de las primeras demostraciones de uso práctico de células madre, y, sobre todo, la primera en la que se origina una parte grande de un órgano. Hasta ahora, estas terapias se han ensayado sobre todo para ayudar a la regeneración de hueso y músculo (desde infartos a necrosis óseas), pero no se había conseguido utilizarla para crear fuera del cuerpo del paciente algo que luego se le iba a implantar.

Ello tiene la ventaja -y por eso hay tanto interés en estas células- de que el órgano así fabricado es genéticamente idéntico al receptor, lo que evita el mayor problema de los trasplantes: el rechazo. Además, se puede hacer a medida, que es otro de los inconvenientes en los trasplantes habituales, donde además de buscar órganos compatibles tienen que ser del tamaño adecuado para el receptor. Esto es muy importante en el caso de niños. Precisamente, el equipo médico está trabajando para probar la técnica en un bebé, y en nuevos moldes que faciliten la formación de los órganos.

Font: El País

"Editar" el genoma para curar la hemofília

2011-07-02T13:46:00.000+02:00

Una nueva forma de corregir defectos en el ADN que causan enfermedades ha permitido a un grupo de investigadores curar la hemofilia en ratones. La técnica, que consiste en cortar primero la parte dañada del gen y en copiar después la secuencia 'sana', ha logrado por primera vez revertir una alteración genética en un animal vivo.

Se trata de una 'victoria' importante de la terapia génica, llamada a solucionar muchos problemas pero que aún se encuentra en estadios preliminares. "Hemos establecido la prueba de concepto de que podemos editar el genoma 'in vivo' para causar resultados clínicos estables y significativos", ha explicado la responsable del estudio Katherine High, del Hospital Infantil de Filadelfia (EEUU).

En su experimento, crearon ratones con hemofilia B, en la cual la falta de producción del factor IX compromete la coagulación de la sangre. Esta enfermedad se produce por un defecto en el gen que codifica para este factor IX, llamado F9. En teoría, sustituir la copia dañada de este gen por una normal solucionaría el problema, pero esta estrategia, que se ha logrado con éxito en el laboratorio, presenta algunas dificultades cuando se trata de animales vivos.

En especial, existe el riesgo de que al introducir genes en el ADN de las células, estos se inserten en el lugar equivocado provocando mutaciones en la secuencia genética que pueden causar enfermedades.

High y sus colegas podrían haber dado con una solución a estos problemas. En primer lugar, diseñaron unas enzimas (llamadas nucleasas con dedos de zinc) para que cortaran de forma específica los genes dañados y no otros. Después, utilizaron dos virus que actuaron de vectores para introducir estas enzimas y, también, copias 'sanas' de F9.

Tras varias inyecciones, los vectores diseñados para ir hasta el hígado, donde se sintetizan los factores de coagulación, habían cumplido su misión. Los ratones empezaron a producir el factor IX y alcanzaron una velocidad de coagulación similar a la normal. Ocho meses después del experimento, la mejoría seguía ahí, tal y como explican los autores en las páginas de 'Nature'.

"Necesitamos realizar más estudios para traducir estos hallazgos en tratamientos seguros y efectivos para la hemofilia y otras enfermedades monogénicas [causadas por la alteración de un solo gen], pero ésta es una estrategia prometedora para la terapia génica", ha destacado High. "La traslación de conocimientos desde los ratones hasta los humanos ha sido un proceso largo, de casi dos décadas, pero ahora estamos viendo algunos resultados positivos con varias enfermedades, desde alteraciones de la retina hasta la hemofilia".

Font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/06/27/biociencia/1309187591.html

Pràctica de glúcids 2010-2011

2011-02-12T15:41:00.002+01:00

Como curan las células madre

2011-01-27T12:51:00.001+01:00

La capacidad de regenerar órganos y tejidos a partir de células madre empiezan a ser una realidad no tan lejana. Hoy sabemos que las células madre no solo están presentes en el embrión de todo ser vivo, sino que las podemos encontrar prácticamente en todos los tejidos de nuestro cuerpo. Y todavía hay más: se ha logrado crearlas a partir de células especializadas, que ya habían dejado atrás su capacidad regeneradora. En este programa de Redes, de la mano del Dr. García Olmo, veremos de qué son capaces las células madre y cómo los científicos tratan de manipularlas para curar todo tipo de enfermedades.

La nueva cardiología

2011-01-09T22:13:00.000+01:00

Redes - La nueva cardiología

Com es llegeixen els gens?

2011-01-03T16:35:00.001+01:00

Tot i que el genoma humà conté només uns 25.000 gens, aquests poden donar lloc a més de 150.000 proteïnes diferents, fent possible la immensa complexitat humana. Una de les raons d’aquesta complexitat és l’splicing (o empalmament), un fenomen molecular que estudien cinc grups de recerca dels centres del PRBB, entre els que hi ha el grup de recerca en Genòmica Regulatòria, liderat per Eduardo Eyras, que pertany al Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica.

I en què consisteix? L’splicing és un sistema que facilita la lectura dels gens. Els gens, les instruccions per crear un organisme, tenen parts amb sentit (frases o exons) i parts sense sentit (paraules a l’atzar, o introns). Precisament l’splicing elimina els introns i facilita la lectura de les instruccions. Entendre l’splicing és fonamental, ja que altrament tenir la seqüència de tots els gens (el genoma humà) seria com tenir un llibre i no saber-lo llegir.

A més existeix l’splicing alternatiu, un mecanisme que augmenta la diversitat de proteïnes possibles. És a dir, diferents cèl·lules, o la mateixa cèl·lula en diferents condicions, poden decidir incloure o no un determinat exó (frase) en les instruccions finals d’un gen, la qual cosa modifica les proteïnes resultants fent que tinguin accions diferents, fins i tot contràries. El fet és que ja sabem que prop d’un 30% de malalties genètiques com la neurofibromatosis, son degudes a problemes amb l’splicing.

Encara és un misteri el com i el perquè les cèl·lules decideixen incloure o no determinats exons a les proteïnes. El que sí se sap és que cada gen pot generar entre 2 i 5 proteïnes diferents – el cas més extrem conegut és el gen Dscam de la mosca Drosophila, que pot donar lloc fins a 32.000 proteïnes diferents.

Aquest article està extret de l’el.lipse, la publicació mensual que editem conjuntament tots els centres que conformem el PRBB.

Travessant els canals

2011-01-03T16:32:00.000+01:00

Mecanismes d’activació de canals d’ions activats per neurotransmissors (verd) o per voltatge (rosa) - Miguel Valverde

Les cèl·lules estan aïllades de l’exterior per les membranes cel·lulars, que les protegeixen de les fluctuacions ambientals i permeten crear un ambient propici per a que les reaccions químiques tinguin lloc, ja que asseguren una alta concentració dins la cèl·lula dels elements necessaris per aquestes. Però les membranes han de permetre també la comunicació de la cèl·lula amb l’exterior a través de senyals i espècies químiques, com per exemple els ions. Per això, les membranes cel·lulars contenen canals d’ions, unes vàlvules formades per una o més proteïnes transmembrana que s’obren o tanquen per deixar passar els ions. Aquestes vàlvules són necessàries per a moltes accions fisiològiques, algunes implicades en activitats tan refinades com la percepció de la música o la degustació d’un deliciós plat culinari.

Els canals de ions s’obren en resposta a un canvi de voltatge a l’interior cel·lular, a deformacions mecàniques de la cèl·lula o a diferents senyals químics. A més es poden classificar segons el tipus de ions que deixen passar; els més importants són el potassi (K+), el sodi (Na+), el calci (Ca2+) o el clorur (Cl-). Aquests canals són presents a pràcticament tots els teixits, sobretot en el sistema nerviós, on juguen un paper essencial en les sinapsis (les connexions entre neurones). Sense aquests canals, el sistema nerviós no seria capaç d’enviar i rebre senyals. També són importants, però, per a l’activació de cèl·lules del sistema immunològic, el transport de nutrients en els epitelis i la contracció de les cèl·lules cardíaques i musculars, entre d’altres coses. Així, coses tan importants com el batec del cor el correcte funcionament del cervell depenen d’aquests petits canals.

Els canals de ions són tan necessaris per a l’organisme que el seu mal funcionament és la causa de moltes malalties, com la fibrosi cística i algunes enfermetats neurològiques com l’epilèpsia o la migranya, i alguns tipus d’arítmies. Precisament per la seva importància són també el blanc dels verins de molts animals, com les serps, els escorpins, les aranyes, les abelles i alguns peixos, que han après al llarg de l’evolució com millor atacar a les seves preses, o defensar-se dels seus predadors. Les toxines que alliberen aquests animals afecten precisament els canals de ions, i així inhibeixen el correcte funcionament del sistema nerviós. Això provoca la paràlisi típica que causen els verins d’aquests animals, a vegades mortals.

Els canals de ions són finalment també una diana primordial a l’hora de buscar nous medicaments, amb l’objectiu de pal·liar els efectes de les malalties causades pel seu mal funcionament, així com contrarestar les conseqüències de les toxines que els ataquen. És per això que entendre l’estructura, la funció i la regulació d’aquests canals és un important tema de recerca en el PRBB.

Aquest article ha estat extret del diari El·lipse, la publicació mensual que editem conjuntament tots els centres del PRBB.

Revelado el parentesco de una familia neardental

2010-12-20T22:54:00.002+01:00

Un grupo familiar formado por una docena de individuos -tres hombres adultos (de unos 20 o 25 años), tres mujeres, niños y adolescentes- perdieron la vida, todos a la vez seguramente, en el norte de la península Ibérica. Los hombres estaban emparentados entres sí; las mujeres no. Fue hace 49.000 años, eran neandertales y sus restos fueron a parar a la cueva asturiana de El Sidrón. El ADN, como en una investigación forense, ha desvelado ahora su parentesco y ha proporcionado algunas pistas nuevas sobre el comportamiento y demografía de aquella especie europea que dominó el continente y que desapareció hace menos de 30.000 años. Los restos de aquellos individuos presentan claras marcas de canibalismo, una práctica conocida de los neandertales (Homo neanderthalensis. Un equipo científico ha analizado los restos y exponen sus conclusiones esta semana en la revista Proceedings, de la Academia Nacional de Ciencias (EE UU).

El País, 20-12 -2010

PASTILLAS CONTRA EL DOLOR AJENO

2010-12-12T21:32:00.005+01:00

Si vols conèixer més sobre les malalties oblidades, entra en aquesta plana web i siguis solidari comprant una o varies capses de ” pastillas contra el dolor ajeno “, de venda exclusiva en farmàcies i al preu d’un euro. En realitat, és un paquet amb sis caramels de menta. Els diners recollits es destinaran a projectes de lluita contra aquests malalties oblidades, molts malalts t’ho agrairan!

HÀBITS ALIMENTARIS

2010-05-23T15:52:00.007+02:00

L’alumnat de primer de batxillerat A hem participat en un projecte de recerca en acció, sobre hàbits alimentaris, de la Fundació Alícia. Al llarg d’una setmana hem anotat tot el que menjàvem i bevíem durant el dia. Un cop realitzada la recollida de dades, les hem enviat a la Fundació Alícia que ha elaborat un informe dels hàbits alimentaris que hauríem de millorar.

Nosaltres hem realitzat un vídeo, com a proposta de millora, que us convidem a mirar en el següent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=Nr_29bhfZmw

Ah! i us recomanem que mengeu més peix, fruita, verdura i llegums i menys llaminadures, snacks i pastisseria industrial. Si voleu més informació entreu a la plana web:

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/20100407-poca-verdura-i-m.jsp

Vanessa Malé, alumna de 1r de batxillerat A

Visita al Centre d'Investigació Cardiovascular

2010-01-17T17:09:00.008+01:00

L'alumnat de segon de batxillerat, el dia 14 de gener de 2010, va fer una visita molt interessant al Centre d'Investigació Cardiovascular

L’objectiu d’aquest Centre és el desenvolupament de la investigació en l’àmbit vascular i de les malalties del cor, amb competències internacional.

En àrees de recerca bàsica, l’activitat del CSIC-ICCC es focalitza en la identificació de gens que regulin el funcionalisme de les cèl·lules vasculars i cardíaques, la teràpia gènica, el reconeixement i la interacció cel·lular, les anormalitats genètiques en patologies cardiovasculars, la genòmica i la proteòmica cardiovascular.

En l’àmbit de la recerca aplicada, la seva activitat es centra en el disseny d’intervencions i fàrmacs dirigits a proporcionar protecció cardiovascular, la identificació de noves dianes terapèutiques i en les noves aplicacions, així com en la recerca preclínica i clínica en dispositius biomecànics i nanotecnològics i en marcadors pronòstics i diagnòstics de la malaltia.

Els alumnes, entre altres activitats, van poder observar al microscopi una artèria coronària amb una placa d'ateroma.

Xarxet

2010-01-17T00:14:00.005+01:00

Mascle fotografiat a l'aguait Bruel, aiguamolls de l'Empordà, el 16 de gener de 2010

Xarxet (Anas Creca) és un ànec de mida petita, fins a 35 cm, el mascle té una taca corbada molt característica al cap de color verd i emmarcada de blanc per sota. És una espècie migradora i hivernant regular, de gran mobilitat, que apareix en tota mena d’ambients aquàtics, procedent principalment del centre i del nord d’Europa. És omnívor.

MASCARELL

2010-01-16T23:30:00.006+01:00

Fotografiat al Cap de Creus el 16/01/2010

El mascarell (Sula Bassana) és l’ocell marí més gran que podem trobar al mar Mediterrani. És de color blanc amb les puntes de les ales negres i un lleuger color groc al cap. Té un bec robust i llarg per pescar, es llença en picat des d'una alçada considerable. La majoria viuen a les illes Britàniques, durant l’hivern es dispersa per l’Atlàntic i, minoritàriament, per la Mediterrània. Es poden observar al Cap de Creus.

Transgènics a la carta

2009-11-21T18:29:00.000+01:00

Virus: en el límit de la vida

2009-11-17T23:04:00.001+01:00

Font: Anna Tanczos, Scientific Images.

Són els virus éssers vius?

Els virus són uns dels organismes més interessants de la natura, entre altres coses perquè són tan extraordinàriament simples que molts científics no creuen que se’ls pugui considerar com a éssers vius. Per una banda, tenen ADN (o ARN) com tots els éssers vius i poden evolucionar com ells. Per altra banda, els manquen totes les funcions típicament relacionades amb la vida. En aquest sentit, són éssers totalment inanimats. Per tant, podríem dir que els virus són vius? La realitat és que són uns organismes en la frontera entre la vida i la no-vida.

D’on han sortit aquests organismes tan peculiars? Hi ha dues teories al respecte. Una diu que els virus representen la darrera etapa de l’evolució molecular abans de que aparegués la vida a la Terra. És a dir, els virus són els antecessors dels primers bacteris que van aparèixer. D’acord amb aquesta teoria, probablement va haver-hi un temps en que la Terra estava poblada només per virus (es podria dir que llavors encara era un planeta sense vida). L’altra teoria diu que els virus van ser en el passat bacteris normals que van evolucionar cap a el parasitisme. Tant van especialitzar-se en aprofitar-se d’altres bacteris, que van acabar perdent totes les seves capacitats de sobreviure per ells mateixos, simplificant fins i tot la seva estructura física. També hi ha científics que diuen que potser totes dues teories són certes, i que alguns virus precedeixen els primers bacteris mentre que d’altres són bacteris degenerats.

Quin aspecte té un virus?
Els virus tenen un aspecte molt particular i molt diferent al de qualsevol cèl·lula. Per començar, són molt petits; molt més petits que qualsevol cèl.lula. Per tant, són invisibles amb un microscopi convencional. Però hi ha més diferències: així com les cèl.lules tenen una membrana flexible que les envolta (la membrana plasmàtica), els virus estan envoltats d’una càpsula rígida que s’anomena càpside. Aquesta càpside presenta moltes formes diferents: hi ha càpsides cilíndriques, helicoidals, icosaèdriques, etc. Aquestes diferències en les càpsides s’han fet servir històricament per classificar els virus. Dins la càpside sempre trobem el mateix: un fragment empaquetat d’ADN que conté la informació genètica del virus (en alguns casos no hi ha ADN sinó ARN, una molècula molt semblant). Alguns virus tenen una membrana que envolta la càpside. Aquesta membrana sí que és similar a les membranes de les cèl.lules i s’anomena embolcall. Un exemple de virus amb embolcall és el virus de la grip.

Daniel Aguilar és membre del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM-UPF i comunicador científic.

LES FONTS HIDROTERMALS

2009-11-03T22:20:00.000+01:00

COM S'ACTIVEN ELS GENS?

2009-11-01T00:32:00.003+01:00

Totes les cèl·lules d’un individu tenen els mateixos gens. Fins i tot els gens que hi ha en una cèl·lula humana i en una de ximpanzé són iguals en un 99%. Com és, doncs, que les dues espècies són tan diferents entre elles? Com és que una cèl·lula de l’ull i una del fetge tenen funcions tan diferenciades?

La resposta està, en part, en l’expressió gènica. Una cosa és que els gens siguin presents en una cèl·lula, i una altra de diferent que «s’expressin», és a dir, que estiguin activats. És la combinació de quins gens estan actius i quins inactius el que fa que cada cèl·lula sigui diferent.

Per tal que un gen s’expressi, és a dir, per tal que es converteixi en una proteïna, cal primer de tot que una determinada combinació de proteïnes anomenades factors de transcripció reconeguin una part del gen, el promotor, i s’hi uneixin. Des d’aquí cridaran al següent protagonista, l’ARN polimerasa, un enzim que farà una còpia del gen en forma d’ARN. Aquest ARN missatger es modificarà mitjançant l’splicing o em-palmament, i es traduirà per donar lloc finalment a una proteïna.

Es coneixen aproximadament uns 2.000 factors de transcripció humans, la qual cosa vol dir que un 10% de tots els nostres gens pertanyen a aquesta família, la més gran de les famílies proteiques. Això demostra la importància d’aquests factors per a l’organisme. Poden ser activadors o repressors de l’expressió dels gens, però tots ells es caracteritzen per la seva habilitat d’unir-se a l’ADN. Solen treballar en equip, ja que cada gen és reconegut per diversos factors de transcripció. Alhora, cada factor de transcripció pot reconèixer diversos gens; a alguns els activarà i a d’altres els inhibirà.

Així, el que activa cadascun dels nostres gens de forma específica en un moment i lloc donats és la combinació precisa d’una petita proporció d’aquests 2.000 factors.

FONT: IMIM

Els virus: la guerra eterna

2009-09-11T17:16:00.001+02:00

2009-09-08T20:29:00.000+02:00

I TU? JO, BIOQUÍMICA

2009-07-02T17:11:00.008+02:00

Javi Cantero recollint el diploma

Cada any, a final de curs, La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona organitza un curs de bioquímica, totalment gratuït, per a estudiants de segon de batxillerat, on es combinen xerrades sobre els temes capdavanters de la Bioquímica i Biologia Molecular d'interès en la nostra societat i pràctiques de laboratori. Durant una setmana aquests estudiants de tot Catalunya poden iniciciar-se en aquesta disciplina. Per tercer any consecutiu un alumne/a del nostre centre ha pogut gaudir d'aquesta experiència.

GOOGLE EARTH

2009-06-02T22:49:00.005+02:00

Objectiu

Informació
El programa Google Earth és una eina informàtica que permet l’estudi de la superfície terrestre mitjançant imatges fetes des de l’aire. Aquest software ofereix la possibilitat d’observar a l’instant elements geològics per tot el planeta, continuar-los centenars de quilòmetres i visualitzar-los en tres dimensions amb vistes panoràmiques de 360º

Material
Ordinador amb el Google Earth

Activitats
1. Topografia glacial del massís del Mont Blanc.
Cerqueu el massís del Mont Blanc, les seves coordenades són 45.8885676.935961
Amb una altura d’ull de 17 km visualitzareu la glacera la Mer de Glace sencera. Busqueu el circ, la llengua i les valls penjades; observeu la vall glaciar (amb una secció en “U”).
Disminuint altura d’ull observareu les morenes laterals i la frontal. També visualitzareu l’alternança de bandes clares i fosques en el glaç de la llengua. Aquest fet es deu a l’existència de gel de diferent densitat: les bandes fosques són glaç blau (0,91 g/cm3) que ha sofert fusió-recongelació, mentre que les bandes clares són glaç esponjós amb porus plens d’aire (0,89 g/cm3). També observareu que les bandes estan cada vegada més flexionades vers l’acabament de la glacera. Això es deu a la velocitat del glaç, aquesta és major en la part central que en les parts laterals, on el fregament amb les parets rocoses la fa disminuir. Aquesta velocitat diferencial produeix el plegament del gel.

2. Trànsit entre un sistema glaciar, fluvial i litoral.
Observeu el trànsit que es produeix entre aquests tres sistemes.
Dirigiu-vos al punt de coordenades 51.150088-126.214614, amb una altura d’ull de 15 km. Visualitzareu una zona glaciar de les Muntanyes Rocalloses canadenques.
L’activitat consisteix en realitzar el següent itinerari:
a) 51.578499-125.865095 (circs glaciars)
b) 51.446079-125.854418 (confluència de dos glaciars de vall).
c) 51.321677-125.790766 (front de glaciar).
d) 51.231583-125.642309 (curs fluvial).
e) 51.089708-125.607595 (desembocadura).
f) 50.869572-125.661973 (fiord).
g) 50.693749-125.800989 (fiord).
Finalment, sense modificar la posició i amb una altura d’ull de 7 km, sobrevoleu fins els circs glaciars.

3. Dinàmica fluvial: rius meandriformes i rius trenats.
En els rius de règim meandriforme, el marge extern del meandre el corrent del riu incideix amb molta energia i realitza una acció principalment erosiva, mentre que en el marge intern l’energia de l’aigua és menor, produint-se sedimentació, generant dipòsits en forma de barres amb secció sigmoïdal. Aquesta dinàmica fluvial implica l’evolució continua del riu meandriforme, de forma que els meandres tendeixen a accentuar la seva curvatura fins arribar al seu estrangulament, generant meandres abandonats.
En els rius de règim trenat o anastomosat, l’aigua forma multicanals, separats per barres de material sorrenc.
Busqueu i visualitzeu els meandres del riu Mississippi a EUA (33.903792-91.154189), i el riu Dresba a Rússia (69.294837 161.150938), exemple de riu trenat.

Qüestions
1. El massís del Mont Blanc

1.1. A quina serralada pertany el massís del Mont Blanc?
1.2. Expliqueu que és un glaciar de tipus alpí.

2. Trànsit entre un sistema glaciar, fluvial i litoral.
2.1. Què és un fiord?
2.2. Per què la morfologia del fiord de la imatge és allargada?
2.3. Observareu que l’aigua del fiord de la imatge té canvis de coloració. Quina pot ser la causa d’aquests canvis de coloració?

3. Dinàmica fluvial: rius meandriformes i rius trenats.
3.1. Observareu en alguns llocs del riu Mississippi, la imatge amb unes taques clares. Expliqueu que són i quin és el seu origen.
3.2. Com es formen les barres sorrenques d’un riu trenat?

Conclusió i opinió personal

Formació d'estalactites

2009-05-31T21:05:00.001+02:00

Sortida a l'estany de Banyoles i al parc natural de la Garrotxa

2009-05-24T17:20:00.002+02:00

MICROSCÒPIA UAB 2008-2009

2009-05-03T18:42:00.000+02:00

2009-04-21T22:38:00.003+02:00

Santino és el nom del ximpanzé de trenta anys del Zoo Furuvik de Suècia que està fent anar de bòlid als investigadors. De manera deliberada, Santino recull pedres de la seva estança, algunes les treballa per fer-les més rodones i, més tard, les llança als visitants del zoo. Podria ser que l'ésser humà no fos l'única espècie que fa plans per al futur? Un únic individu, com és el cas de Santino, no és suficient per arribar a aquesta conclusió, però obre un nou camí sobre quines són les capacitats d'aquest grup d'animals.

Planificant l’atac?

Mathias Osvath, de la Universitat de Suècia, ha estat observant atentament Santino i s’ha adonat que el seu estat mental és molt diferent quan col·lecta la munició de quan llança els seus atacs. Osvath afirma que el ximpanzé estava calmat mentre reunia o manipulava les pedres, un estat molt diferent del comportament excitat que demostra quan les llança al visitant.
Quan Santino tenia 16 anys va convertir-se en el mascle dominant del grup. Poc temps després d’adquirir aquesta nova posició de poder, va començar a recollir i tirar pedres. El que feia de forma habitual era col·lectar pedres de la part superior de la muntanyeta que hi ha al seu tancat abans que el zoo obrís les portes als visitants. Aquestes pedres les posava en una pila a la banda de l’illa que poden veure els visitants. I no només això, també agafava peces de ciment de les roques artificials del tancat i les arrodonia a cops. És a dir, creava eines, els seus míssils artesanals, per tirar-los després als visitants que s’acostaven al seu tancat. Realment, sembla que a Santino no li agrada gaire ser el “mico de fira”!

Estudis en profunditat
Tot i que l’actitud de Santino és, si més no, extravagant dins la seva espècie, encara caldrà fer moltes investigacions per poder afirmar que els ximpanzés poden fer plans per al futur. L’observació d’un sol individu no és suficient per fer afirmacions d’aquest tipus. Però malgrat això, Santino ha obert les portes per mirar-nos els ximpanzés de nou com a aquests parents llunyans nostres que poden assemblar-se a nosaltres molt més del que encara estem disposats a acceptar.
Font: Revista Eureka

Diabetis: quan el dolç amarga

2009-04-17T15:25:00.002+02:00

La Revolució de les cèl·lules mare

2009-04-16T22:17:00.000+02:00

PRÀCTICA PROTEÏNES

2009-02-19T19:57:00.000+01:00

2009-01-31T21:36:00.000+01:00

2008-12-04T23:31:00.002+01:00

EXTRACCIÓ D'ADN D'UN KIWI

2008-11-20T23:20:00.001+01:00

"Cucs" de les fumaroles

2008-11-08T18:15:00.002+01:00

Funció estructural de les sals minerals

2008-10-29T23:18:00.006+01:00

Os de pollastre abans d'introduir-lo en una solució d'àcid clorhídric al 25% i transcorreguts tres dies.

OSMOSI

2008-10-29T23:12:00.001+01:00

Càlcul del percentatge d'aigua d'alguns aliments

2008-10-18T23:13:00.001+02:00

La malària

2008-06-01T22:39:00.005+02:00

Ciclo de vida del Plasmodium falciparum

Claves de la vacuna contra la malaria
Cada año mueren un millón de personas y enferman 300 millones, el 90% en África y la mayoria son niños son menores de cinco años.
Pedro Alonso, catedràtico de la salud Pública de la Universidad de Barcelona, está preparando la fase final de una vacuna que se iniciará a finales de este año y que involucrará a unos 16.000 bebés de Ghana, Gabón, kenia, Mozambique y Tanzania. Es una vacuna todavía imperfecta, pero que puede significar el principio de fin de la malaria, también denominada enfermedad olvidada por afectar principalmente a los paises pobres.
Texto adaptado del PAÍS 29-05-2008

Learning Science

2008-05-29T13:12:00.001+02:00

| View | Upload your own

IDENTIFICACIÓ DE DNA

2008-05-17T22:13:00.005+02:00

PRÀCTICA DE BIOINFORMÀTICA

Objectiu: Identificar, a partir d’una seqüència nucleotídica desconeguda, l’espècie a la qual pertany i la funció d’aquest gen.

Pla de Treball

Els investigadors del CEAB han anat de campanya a buscar mostres a llacs de muntanya. Per fer-ho, agafen aigua del llac i la filtren amb filtres de diàmetres molt petits. Entremig dels filtres es queda material genètic dels organismes que viuen en aquell llac. Envien a seqüenciar aquest material genètic, i l’empresa els retorna un fitxer amb les seqüències nucleotídiques, però no saben a quina espècie corresponen, ni quina funció té aquest gen. Què els podries ajudar?

Seqüència 1:

CACATGCAAGTCGAACGGTAACGCGGGGCAACCTGGCGACGAGTGGCGAACGGGTGAGTAATATATCGGA
ACGTGCCCAATTGTGGGGGATAACGTAGAGAAATTTACGCTAATACCGCATACGATCTAAGGATGAAAGC
GGGGGATCGCAAGACCTCGCGCAATTGGAGCGGCTGATATCAGATTAGCTTGTTGGTGAGGTAAAAGCTC
ACCAAGGCGACGATCTGTAGCTGGTTTGAGAGAACGACCAGCCACACTGGGACTGAGACACGGCCCAGACTCCTACGGGAGGCAGCAGTGGGGAATTTTGGACAATGGGCGAAAGCCTGATCCAGCAATGCCGCGTGCAG
GAAGAAGGCCTTCGGGTTGTAAACTGCTTTTGTACGGAACGAAACGGTCTGCCCTAATACGGCGGGCTAA
TGACGGTACCGTAAGAATAAGCACCGGCTAACTACGTGCCAGCAGCCGCGGTAATACGTAGGGTGCGAGC
GTTAATCGGAATTACTGGGCGTAAAGCGTGCGCAGGCGGTTATGTAAGACAGTTGTGAAATCCCCGGGCT
CAACCTGGGAATTGCATCTGTGACTGCATAGCTAGAGTACGGTAGAGGGGGATGGAATTCCGCGTGTAGC
AGTGAAATGCGTAGATATGCGGAGGAACACCGATGGCGAAGGCAATCCCCTGGACCTGTACTGACGCTCA
TGCACGAAAGCGTGGGGAGCAAACAGGATTAGATACCCTGGTAGTCCACGCCCTAAACGATGTCAACTGG
TTGTTGGGTGCATTAGTACTCAGTAACGAAGCTAACGCGTGAAGTTGACCGCCTGGGGAGTACGGCCGCA
AGGTTGAAACTCAAAGGAATTGACGGGGACCCGCACAAGCGGTGGATGATGTGGTTTAATTCGATGCAAC
GCGAAAAACCTTACCTACCTTTGACATGTACGGAATTCGCCAGAGATGGCTTAGTGCTCGAAAGAGAGCC
GTAACACAGGTGCTGCATGGCTGTCGTCAGCTCGTGTCGTGAGATGTTGGGTTAAGTCCCGCAACGAGCG
CAACCCTTGTCATTAGTTGCTACATTTAGTTGGGCACTCTAATGAGACTGCCGGTGACAAACCGGAGGAA
GGTGGGGATGACGTCAAGTCCTCATGGCCCTTATAGGTAGGGCTACACACGTCATACAATGGATGGTACA
GAGGGTCGCCAACCCGCGAGGGGGAGCTAATCCCATAAAACCATTCGTAGTCCGGATCGCAGTCTGCAAC
TCGACTGCGTGAAGTCGGAATCGCTAGTAATCGCGGATCAGAATGTCGCGGTGAATACGTTCCCGGGTCT
TGTACACACCGCCCGTCACACCATGGGAGCGGGTTCTGCCAGAAGTAGTTAGCCTAACCGCAAGGAGGGC
GATTACC

Seqüència 2:

ATGGCATACTCATATACCGAAAAGAAACGGATCCGTAAGAATTTTGGTAAATTGCCTAGTGTTATGGATGCTCCGTACTTGCTCGCGATTCAAGTCGACTCGTACAGAACATTTTTACAAGATGGCAAATCACCAAAAAA
CCGCGAAGATATCGGTCTGCAAGCCGCGTTTCGTTCAGTTTTTCCTATAGAAAGTTATTCTGGCAATGCT
GCTTTAGAATTTGTTGAGTATAGTCTTGGTAAGCCTGAGTTTGATGTACGCGAATGTATTCTTCGTGGCT
CAACTTATGCAGCACCAATGCGCGTAAAAATTCGTTTGATCTTAAAAGATCGCGAAACTAAATCAATTAA
AGACGTGCGCGAGCAAGAAGTGTACATGGGTGAAATGCCACTCATGACCGATAACGGTACATTCGTTATT
AATGGTACTGAGCGTGTAATCGTATCTCAATTACACCGTTCACCAGGCGTGTTCTTTGACCACGATAAAG
GCAAAACCCACTCTAGTGGTAAAGTGCTTTATTCTGCGCGTATTATTCCTTACCGTGGTTCATGGTTAGA
CTTCGAATTTGACGCAAAAGACCTTGTATTTGTGCGTATTGACCGTCGTCGTAAATTACTCGCGACTGTG
GTTCTTCGTGCTTTGGGTTATAACAATGCGAAAATCTTAGACTTGTTCTATGAAAAAGTGCCTGTATACC
TAGACATGGGTAGCTACCAGATTGACCTTGTTCCAGAACGCTTACGTGGCGAAATGGCACAATTTGACAT
CGTAGATAATGATGGCAAAACCATTGTTGAGCAAGGCAAGCGTATCAACGCGCGTCATGTGCGTCAAATG
GAAGCTGCTGGCCTAGAAAAACTTTCTGTGCCAGATGAGTACTTGTACGAGCGCATTACTGCAGAAGACA
TCCCACTTAAAGATGGTGATGTGATTGCAGCTAATACCTTGTTAAGCCATGAAGTGATGGTGAAATTGGC
TGAAGGGGGTGTTAAACAATTTAACATTCTATTCACCAATGACATCGACCGTGGTTCATTCGTTGCAGAT
ACTTTACGTGCAGACACCACGACAGGTCGTGAAGAAGCATTGGTAGAAATCTACAAAGTAATGCGTCCAG
GCGAGCCACCAACGAAAGAAGCGGCTGAAAATTTATTCAATAACTTGTTCTTCTCTTCAGAACGTTATGA
CCTCTCTCCAGTGGGTCGTATGAAGTTCAACCGTCGTTTAGGTCGTCCTTACGAAGTGGGTACGGATCAG
AAGTCTCGTGAAGTTGAAGGTATTTTGTCGAACGAAGATATCACTGATGTATTAAAAACATTGGTTGAAA
TCCGTAACGGTAAAGGTGAAGTCGACGATATCGATCACTTGGGTAACCGTCGCGTGCGTTCAGTAGGCGA
AATGACTGAAAACCAATTCCGTGTTGGTCTAGTTCGTGTAGAACGTGCTGTTAAAGAACGTTTAAGCCAA
GCTGAAACAGATAACTTGTCTCCGCAAGATTTGATCAATGCGAAACCAGTGGCTGCTGCAATCAAAGAAT
TCTTTGGTTCAAGCCAGTTATCTCAGTTCATGGACCAAAACAACCCATTGTCTGAGATTACGCACAAACG
TCGTGTATCGGCGCTTGGTCCCGGTGGTTTGACACGTGAACGTGCGGGCTTTGAGGTACGTGACGTACAC
CAAACTCACTACGGTCGTGTATGTCCAATTGAAACGCCGGAAGGTCCAAACATTGGTTTGATCAACTCGC
TTTCTGTTTATGCGAAATGTAACAATTTCGGTTTCTTAGAAACACCATACCGTAAAGTGCTTGATGGTCG
TGTAACGGATGAAGTTGAGTATTTATCTGCAATTGAAGAAGTAGGTACTGTGATTGCACAGGCCGATTCT
GGCGTAGATAAAGACGGTAACTTAACAGAAGAATTTGTTTCTGTACGTCACCAAGGTGATTTCGTACGTA
TGCCGCCTGAAAAAGTGACGCATATGGACGTTTCTGCACAGCAGGTTGTTTCTGTTGCTGCATCACTCAT
TCCATTCCTTGAACACGATGACGCCAACCGTGCATTGATGGGTTCAAACATGCAGCGTCAAGCTGTGCCT
ACATTGATTGCTGACAAACCGCTTGTAGGTACAGGCATGGAAGCAAATGTAGCGCATGACTCTGGTGTGT
GTGTGATTGCGGGTCGTGGTGGTCGTATCGAATTCGTCGATGCTTCACGTGTTGTGATTCGTGTCAATGA
AGATGAAATGGTTGCAGGCGAGGCAGGTGTAGATATCTATAACCTGATCAAATATACACGTTCGAACCAA
AACACTTGTATTAACCAAAAAGTTCTTGTGAAACTTGGTGATAAAGTGGGTCGTGGCGATGTATTGGCTG
ATGGTCCATCAACAGATGGTGGTGAGCTTGCGCTAGGTCAAAACATGCGCGTTGCGTTCATGACGTGGAA
TGGTTACAACTATGAAGACTCGATCTTACTTTCAGAGCGCGTACTTCAAGAAGACCGTTTAACCTCGATT
CACATTCAAGAATTATCATGTGTTGCACGTGATACGAAATTGGGTGCGGAAGAGATCACAGCGGATATCC
CGAATGTGGGTGAAGCTGCACTGTCTAAGCTTGATGAATCAGGTATCGTATATATCGGTGCTGAAGTGAC
TGCTGGTGATATCCTTGTAGGTAAAGTAACGCCTAAAGGTGAAACGCAGTTAACACCAGAAGAAAAATTG
CTTCGTGCAATCTTCGGTGAAAAAGCAGCTGACGTAAAAGACTCATCTTTACGTGTTCCATCAGGTACCA
AAGGTACAGTGATTGACGTTCAAGTGTTTACACGTGACGGTCTTGAGAAAGACGAACGTGCGCAAGCAAT
TGAAAAAGCTCAGCTTGATTCATATCGTAAAGACTTGAAAGAAGAATACAAAATCTTCGAAGAAGCAGCA
CGTGAACGTATTGTTCGTTTGTTGACAGGTCAAGAGTCTAACGGTGGTGGTACAACCAAGCGTGGCGATA
AGCTTTCTGTAGACGTATTGTCTGGTTTAGAGTTGGTTGATTTACTTGAAATCCAACCGACTGATGAAGC
TATTGCAGAGCGTTTAACTCAAATTCAAGTGTTCTTGAAAGAGAAGAGCTTTGAAATTGATGAGAAGTTT
GCAGAGAAAAAACGCAAACTTTCTACAGGTGATGAATTAACAACAGGTGTATTGAAAGTTGTTAAGGTTT
ACTTGGCTGTTAAACGTCGCATCCAACCGGGTGATAAGATGGCGGGTCGTCACGGTAACAAGGGTGTTGT
TTCTAACATCTTGCCTGTTGAAGACATGCCGCACGATGCCAATGGTGTTCCAGTCGACATCGTATTGAAC
CCACTGGGTGTACCGTCACGTATGAACGTGGGTCAGATTCTAGAGACTCACTTAGGTATGGCAGCGAAAG
GTCTTGGCGAAGAAATCGACAAGATGTTAAAAGCGCAACGTACTGTACTTGAGCTTCGTGGATTCTTAGA
CAAGATTTATAACAAAGTTGGTGGCGAGCAAGAAGATCTTGATAGCTTAACTGATGATGAAATTTTGGTG
CTTTCGGGTAACTTGCGTGCGGGTGTTCCTCTTGCAACGCCAGTATTCGATGGTGCTGAAGAATCTCAAA
TTAAAGACTTGTTAGAGCTTGCGAACATTTCACGTACTGGTCAAACAGTATTGTATGATGGTCGTACAGG
TGAACAGTTTGACCGTCCTGTAACTGTAGGTTACATGTACATGTTGAAACTGAACCACTTGGTAGACGAC
AAGATGCACGCACGTTCTACTGGTTCTTACTCATTAGTAACTCAACAGCCGCTTGGTGGTAAAGCACAAT
TCGGTGGTCAGCGTTTCGGTGAGATGGAAGTCTGGGCGCTTGAAGCATATGGCGCAGCTTACACGCTTCA
AGAAATGCTTACTGTTAAGTCGGATGACGTTGAAGGTCGTACCCGTATCTATAAGAACATTGTAGATGGT
AACCATTATATGGACCCAGGTATGCCTGAATCGTTCAACGTATTGACCAAAGAGATCCGTTCTTTAGGTA
TCAACATTGAACTGAAAAATGGTGACTAA

La plana web: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ pertany al National Center for Biotechnology Information (NCBI) que és una institució dels Estats Units. En aquest web hi ha una base de dades de totes les seqüències que es disposen fins al moment. També hi ha varies aplicacions per treballar amb aquestes seqüències, articles científics, etc. Nosaltres utilitzarem un programa anomenat Blast. Aquest programa ens permet comparar la nostra seqüència amb totes les que tenen emmagatzemades a la base de dades i ens dóna la que s’assembla més. Hi ha diversos programes dins de Blast, segons si la nostra seqüència és de nucleotids o d’aminoàcids.

Procediment:

Entrem a la següent plana web: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/blast/Blast.cgi
Cliquem sobre nucleotide blast, ja que les nostres seqüències són de nucleòtids.
Copiem i enganxem la seqüència 1.
On posa database escollim nucleotide collection (nr/nt).
Cliquem sobre BLAST per a què el programa comenci.
Un cop tenim la plana dels resultats veiem que primer ens posa un esquema del que ha trobat. Si baixem amb el ratolí anirem cap a la part que ens interessa, ens apareix tot un llistat de les seqüències que ha trobat similars a la nostra. Les seqüències estan en ordre des de les que més s’assemblen a la nostra a la que menys, així, les primeres són les més similars.

Observeu la informació que ens dóna el resultat de BlastN i responeu les següents preguntes.

A quina espècie correspon la seqüència 1?

A quin gen correspon la seqüència 1?

Quina longitud té la nostra seqüència 1?

A quina espècie correspon la seqüència 2?

A quin gen correspon la seqüència 2?

Pràctica de bioinformàtica: comparació de proteïnes homòlogues de diferents espècies

2008-04-20T21:19:00.006+02:00

Objectiu: Comparar proteïnes homòlogues entre diferents espècies mitjançant l’elaboració d’un alineament múltiple amb les seqüències dels aminoàcids.

Informació:

El clustalw és una eina bioinformàtica molt utilitzada ja que permet l’alineament múltiple de seqüències, i així es poden comparar seqüències per tal de veure si s’assemblen i alhora descobrir regions conservades. Es coneix que les proteïnes que tenen funcions essencials estan conservades al llarg de les espècies.
En aquesta pràctica, farem un alineament de la subunitat alfa de la proteïna hemoglobina de diverses espècies:

> Homo sapiens
MVLSPADKTNVKAAWGKVGAHAGEYGAEALERMFLSFPTTKTYFPHFDLSHGSAQVKGHG
KKVADALTNAVAHVDDMPNALSALSDLHAHKLRVDPVNFKLLSHCLLVTLAAHLPAEFTP
AVHASLDKFLASVSTVLTSKYR

> Bos taurus
MVLSAADKGNVKAAWGKVGGHAAEYGAEALERMFLSFPTTKTYFPHFDLSHGSAQVKGHG
AKVAAALTKAVEHLDDLPGALSELSDLHAHKLRVDPVNFKLLSHSLLVTLASHLPSDFTP
AVHASLDKFLANVSTVLTSKYR

>Gallus gallus
CPAADKNNVKGIFTKIAGHAEEYGAETLERMFTTYPPTKTYFPHFDLSHGSAQIKGHGKK
VVAALIEAANHIDDIAGTLSKLSDLHAHKLRVDPVNFKLLGQCFLVVVAIHHPAALTPEV
HASLDKFLCAVGTVLTAKYR

>Felis catus
MVLYPADKSNVKACWGKIGPHAGEYGAEALERTFCSFPTTKTYFPHFDLSHGSAQVKAHG
QKVADALTQAVAHMDDLPTAMSALSDLHAYKLRVDPVNFKFLSHCLLVTLACHHPAEFTP
AVHASLDKFFSAVSTVLTSKYR

>Macaca mulatta
MVLSPADKSNVKAAWGKVGGHAGEYGAEALERMFLSFPTTKTYFPHFDLSHGSAQVKGHG
KKVADALTLAVGHVDDMPHALSALSDLHAHKLRVDPVNFKLLSHCLLVTLAAHLPAEFTP
AVHASLDKFLASVSTVLTSKYR

>Loxodonta africana
MVLSDNDKTNVKATWSKVGDHASDYVAEALERMFFSFPTTKTYFPHFDLGHGSGQVKAHG
KKVGEALTQAVGHLDDLPSALSALSDLHAHKLRVDPVNFKLLSHCLLVTLSSHQPTEFTP
EVHASLDKFLSNVSTVLTSKYR

>Takifugu rubripes
MSLSADDKKVVKAFWGKVSTKADAIGADALGRLLLVYPQTKTYFSHWKELTPNSNDVKIH
GARIMTGVTEAIGKMDNLTVGLLNLSELHAFTLRVDPANFKLFAHCILVVMANMFPVDFT
PEVHMAMDKFLAAVARGLSEKYR

>Mus musculus
MVLSGEDKSNIKAAWGKIGGHGAEYGAEALERMFASFPTTKTYFPHFDVSHGSAQVKGHG
KKVADALANAAGHLDDLPGALSALSDLHAHKLRVDPVNFKLLSHCLLVTLASHHPADFTP
AVHASLDKFLASVSTVLTSKYR

Pla de treball:

Entreu a la plana web http://www.ebi.ac.uk/Tools/clustalw2/index.html
1. Copieu i enganxeu totes les seqüències d’aminoàcids i premeu el botó de run.
2. A la pàgina de resultats obriu l’arxiu que s’anomena alignment file.
3. Cliqueu a la pàgina de resultats sobre el botó que diu Jalview. Veureu que us apareix l’alineament acolorit. Aquesta aplicació permet veure fàcilment les posicions de l’alineament on totes les seqüències tenen el mateix aminoàcid i les que tenen aminoàcids diferents.
4. Copieu el resultat obtingut i responeu les següents qüestions:
Digueu a quin tipus i a quina classe pertanyen cadascuna de les espècies estudiades.
Quines categories taxonòmiques comparteixen?
Quantes posicions estan conservades entre totes les espècies a l’alineament?
En quants aminoàcids difereixen l’humà i el macac? I en quants l’humà i el peix zebra (Taxifugu rubripes)? quina conclusió podeu extreure d’aquest fet?
Compareu la seqüència d’aminoàcids de la subunitat alfa de les diferents espècies, a quina conclusió podeu arribar?
Quina funció té aquesta proteïna? Creieu que té una funció essencial? Creieu que està conservada?

Pràctica de lípids

2008-04-13T20:41:00.000+02:00

VISITA AL SERVEI DE MICROSCÒPIA DE LA UAB

2008-04-08T23:31:00.000+02:00

El dimecres 26 de març els alumnes de primer de batxillerat científic vam visitar el Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sortida organitzada pel Seminari de Biologia i Geologia, amb la finalitat d’aprofundir els nostres coneixements sobre la biologia cel·lular
L’activitat va iniciar-se amb una presentació d’una mitja hora de durada que ens va introduir en el món de la microscòpia, tant l’òptica com l’electrònica. Tot seguit es van formar dos grups de treball diferents per tal de realitzar dues activitats basades en aquests dos tipus de microscopi:
· Microscopi electrònic de transmissió: Permet observar imatges en dues dimensions amb una bona resolució.
· Microscopi electrònic de rastreig: Ens proporciona imatges tridimensionals de la mostra que observem.
La sortida va finalitzar amb un petit recorregut per alguns dels emplaçaments situats a la Facultat de Ciències, com ara la biblioteca o algunes aules.
Cal remarcar la importància que tenen aquest tipus d’activitats, perquè permeten ampliar els coneixements de l’alumnat en un entorn diferent al del nostre institut. A més, aquesta visita va oferir-nos la possibilitat de conèixer com és una universitat des de dins, raó per la qual va ser una experiència molt especial per als futurs universitaris del nostre centre que s’estan preparant per poder accedir a la universitat.

Javier Cantero

MICROSCÒPIA UAB

2008-04-08T22:16:00.002+02:00

Pràctica dels glúcids

2008-03-22T13:43:00.000+01:00

HOSPITAL Dr.JOSEP TRUETA

2008-02-01T20:22:00.000+01:00

VISITA A L'HOSPITAL Dr.JOSEP TRUETA

2008-02-01T13:34:00.000+01:00

El dimarts 22 de gener, els alumnes de Biologia Humana de 1r de Batxillerat vàrem fer una visita a l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona. No us preocupeu, que la raó de la visita no va ser una infecció múltiple que ens obligués a anar a l’hospital... la finalitat d’aquesta visita era conèixer el funcionament de la UCI de l’hospital i del seu Servei d’Esterilització.

Vam arribar a l’hospital al voltant de tres quarts de deu i, després d’un petit esmorzar, vam rebre una cordial benvinguda per part d’una de les infermeres del centre hospitalari. Després d’un petit acte que ens va ajudar a situar-nos en el context de l’hospital vam anar a la Unitat de Cures Intensives (la UCI) on un dels doctors d’aquest servei ens va mostrar les instal·lacions i ens va explicar alguns dels casos que estaven tractant en aquell moment. Una vegada finalitzada la visita a la UCI vam poder mantenir un breu col·loqui amb el doctor, fent-li aquelles preguntes que ens inquietaven.

A continuació, vam dirigir-nos cap al Servei d’Esterilització de l’hospital, potser un dels llocs més desconeguts per a nosaltres, però amb un paper molt important dins del funcionament del centre hospitalari. Allà, una de les treballadores ens va explicar com es tractava el material hospitalari que hi arribava i quin procés calia seguir per tal de desinfectar aquells estris que havien estat utilitzats a l’hospital. Va resultar força interessant conèixer aquell racó tan amagat del centre.

A l’hora de finalitzar la visita, la infermera que ens havia estat guiant volgué mostrar-nos la planta de pediatria, on a través d’uns grans vidres vam poder observar alguns dels nadons que es trobaven a les incubadores de l’hospital. Després d’aquest moment tan entranyable, va arribar l’hora de posar punt i final a la nostra breu experiència en aquest centre, que molt amablement ens va oferir un suc de fruita abans de marxar.

Ens agradaria que el dia de demà alguns de nosaltres poguéssim ser els encarregats d’explicar el funcionament de l’hospital als futurs alumnes del nostre centre!

Irma Benítez
Javier Cantero
Sara Grande

La cèl·lula

2008-01-11T13:52:00.001+01:00

| View | Upload your own

ESCOLA DEL MAR DE BADALONA

2007-12-24T00:45:00.000+01:00

El dimarts 4 de desembre, els alumnes de 1r de batxillerat científic vàrem realitzar una sortida a l’Escola del Mar de Badalona amb la finalitat de gaudir d’unes activitats entorn de la biologia marina. Aquestes activitats, organitzades pel seminari de biologia i geologia, tenien com a objectiu aprofundir en alguns aspectes treballats a classe i en observar in situ la vida i les relacions entre individus de diferents espècies marines.

L’Escola del Mar és un centre d’estudis marins on treballen diversos biòlegs. Una de les seves tasques és la de realitzar activitats diverses per tal d’apropar la biologia marina als estudiants de biologia. Nosaltres vàrem poder realitzar dues activitats diferents, una en la qual vàrem treballar les variacions climàtiques estacionals que pateix l’ecosistema aquàtic mediterrani i una altra gràcies a la qual vàrem observar les adaptacions que presenten alguns dels organismes que habiten les nostres costes.

Aquesta primera activitat "Les variacions estacionals del Mediterrani" es caracteritzava pel seu caire experimental. En ella, la monitora ens va voler recrear els canvis de temperatura que es donen al Mediterrani. Per això va utilitzar un aquari ple d’aigua que anava exposant a condicions climàtiques diverses a mesura que passava el temps, en funció de l’estació que volia representar. Així vàrem poder comprovar amb els nostres propis ulls que allò que ens explicava teòricament també es donava a la pràctica.

La segona activitat "Les adaptacions a la Vida Marina" ens va permetre observar les adaptacions que presenten diferents organismes aquàtics. Aquests organismes es trobaven en aquaris on es recreaven les mateixes condicions de vida que a la realitat, amb la qual cosa va resultar molt interessant poder veure’ls amb els nostres propis ulls.

En general podem dir que la sortida va resultar força enriquidora i que ens va fer passar una bona estona aprenent.

També cal dir que aquesta no ens va permetre perdre’ns un dia sencer de classe, ja que tot i tornar a dos quarts de tres, vàrem haver de ser puntuals a la tarda per fer classe.

Qui va dir que la vida d’estudiant no és estressant?

Javier Cantero García

Mireia Flequé Bernadó

Sara Grande Carbó

Simulació de les variacions estacionals al Mediterrani

2007-12-24T00:27:00.000+01:00

Adaptacions a la vida marina

2007-12-12T23:09:00.000+01:00

La Meiosi

2007-12-01T20:47:00.001+01:00

La Mitosi

2007-12-01T20:41:00.000+01:00

Cicle cardíac

2007-11-28T22:50:00.000+01:00

Endoscòpia

2007-11-28T22:22:00.000+01:00

Estudiant

2007-11-25T00:34:00.001+01:00

Células madre sin embriones

2007-11-21T22:59:00.000+01:00

M.E AUTÒNOMA 2006-07

2007-11-17T13:15:00.000+01:00

Enzibióticos

2007-11-16T19:30:00.000+01:00

El cuerpo humano sólo tiene 10 años

2007-11-15T19:23:00.000+01:00

Sabina

2007-11-09T17:21:00.000+01:00

INDEX D'ETIQUETES

2007-11-08T23:42:00.035+01:00

Vídeos:

Diabetis: quan el dolç amarga

La revolució de les cèl·lules mare

La mitosis
La meiosis

La vida interior de una célula

Els virus: la guerra eterna

I TU? Jo, Bioquímica

El cicle cardíac

Les fonts termals

Transgènics a la carta

Pràctiques:

Comparació de proteïnes homòlogues de diferents espècies

Identificació de DNA

Google Earth

Slide

Formació d'estalactites

Sortida a l'estany de Banyoles i al parc natural de la Garrotxa

Visita al servei de microscòpia dela UAB

Pràctica de proteïnes

Extracció d'ADN d'un kiwi

Osmosi

Càlcul del percentatge d'aigua d'alguns aliments

Learning science

Pràctica de lípids

Pràctica de glúcids

Visita a l'hospital Trueta

Simulacions de les variacions estacionals al Mediterrani

Adapatacions a la vida marina (Escola del Mar de Badalona)

L'interior de la cèl·lula

2007-11-08T22:57:00.000+01:00

2007-10-22T22:27:00.000+02:00

entrada a blocs

2007-10-20T16:26:00.000+02:00

El primer bloc que he visitat m'ha semblat molt interessant perquè és un recull de notícies científiques recents, és fàcil de navegar.
Aquest bloc té un apartat d'enllaços a blocs de professors que m'ha semblat molt útil.
És un recull d'experiments de química senzills, el coneixia de l'edu.cat.
En aquest bloc he trobat un experiment molt didàctic de l'osmosi.
És una mica la idea que tinc de bloc de cara als alumnes un espai virtual on puguis penjar apunts, activitats, imatges, enllaços a webs, vídeos, dates d'examens, etc.
He entrat a molts altres blocs, ja que moltes vegades un em portava a un altre, trobo que és una bona eina de cara a l'ensenyament.